A classe de COED treballem entre d'altres coses, el control del nervis. Al llarg d'aquest últim mes hem estat practicant també el tema de memoritzar un poema i recitar-lo en veu alta davant de tota la classe, de tal manera que puguem anar millorant el tema dels nervis, fer una bona entonació i donar una bona imatge.
El poema que jo vaig triar per recitar davant de tota la classe va ser el següent :
L' ÚNIC ARBRE, de Victor Obiols
No sé si, com tu dius, he begut sort
d'un foc que m'invocares, pur.
Dolç crepitar de paraules llunyanes.
Refila un sol ocell,
posat en l'únic arbre que tinc al meu davant,
i és el més bell,
tan negre com el fil del crespó de la nit.
És l'únic arbre,
i s'ha fet signe del que som:
homes sota lleis d'estrelles tapades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada